Hong Kong ha tornat. O potser no havia marxat mai. Com les grans bèsties immortals, acostumades a mil i una fatigues, la indústria del cinema d'acció més cèlebre del continent s'aixeca una i altra vegada. Després de l'annexió a la Xina l'any 1997, amb els canvis geopolítics i comercials que això va comportar, i l'abducció de talent hongkonguès per part del mainland, semblava que Hong Kong estava ferida de mort. Però com els resistents protagonistes dels seus heroic bloodshed, no s'ha donat per vençuda i, just quan sembla que menys gent va als cinemes, han aconseguit uns quants èxits de taquilla.

El mes de maig de 2024, Twilight of the Warriors: Walled In, de Soi Cheang, va aconseguir el millor dia d'estrena de la història, recaptant uns sòlids 108 milions de dòlars de Hong Kong. Es va projectar a Canes, es va vendre arreu del món i va aconseguir nou nominacions als Premis de Cinema Asiàtic. Aquest va ser el punt d'inflexió definitiu a un canvi que —després del sotrac de la Covid— s'anava rearmant, silenciós però constant. A més, a banda de les superproduccions de tota la vida, sumava petites pel·lícules de joves autors, més reflexives i crítiques sobre una realitat poc amable. En aquest sentit, tenen beneïda culpa d'aquesta revifalla Albert i Herbert Leung, per exemple amb Stuntman, reimaginant i reposicionant el gènere a través del drama agredolç (i sempre des del respecte als clàssics). A The Prosecutor, l'incombustible i incommensurable Donnie Yen, posa en escac i mat el sistema judicial de HK combinant la seva saviesa marcial amb l'aspecte social. I a Smashing Frank, un grup de joves utilitza l'exposició a les xarxes per revelar la corrupció dels poderosos.

Els nous aires —sense ventilació assistida— que respira Hong Kong, es poden confirmar amb la desena de títols que hi ha aquest any al festival. El seu cinema furiós va crear escola, i ara, a les seqüències d'acció estilitzades i als temes freqüents —com la fraternitat, el deure, l'honor, la redempció i la violència—, s'hi afegeix la denúncia del capitalisme ferotge i de la manipulació sistemàtica. Llarga vida a l'evolució del cine que més ens ha fet vibrar a les nostres vides.