13-07-2015
Arriben les Nits i només de començar ja podem gaudir dues joies de la cinematografia del país convidat. Pel matí la llegendària i mai prou ben ponderada Sholay, segurament la pel·lícula més influent de la història del cinema, la dels diàlegs més coneguts, les cançons més cantades i els personatges més admirats. Un magnètic western que (potser) hagués fet les delícies de Howard Hawks si hagués aguantat els números musicals. I, al vespre tindrem l’oportunitat de veure el darrer èxit del cinema de la Índia: Detective Byomkesh Bakshy una pel·lícula de intriga ambientada a la Calcuta dels anys 40.
Una calorosa tarda d’estiu contemplant Sholay (1975, Ramesh Sippy) pot ser tant inoblidable com passejar pels canals de Venècia o trepitjar sorra del desert. I res millor per aguantar la xafogor que un refrescant blockbuster, un dels més grans èxits de taquilla a Nova Delhi, Detective Byomkesh Bakshy! (2015) de Dibakar Banerjee, una pel·lícula de Bollywood atípica on es troben a faltar els números musicals però que està construïda al voltant d’un disseny pulp que enamora. No és la primera vegada que les aventures del detectiu més famós de la Índia creat per l’escriptor bengalí Sarandindu Banyopadyay són portades al cinema. Caldria destacar Chiriyakana rodada l’any 1967 per Savitja Ray. S’han fet més de trenta adaptacions i tres series de televisió sobre aquest personatge que es com una mena de detectiu de novel·la negra americana però que treballa amb el mètode deductiu de Conan Doyle. Malgrat tot, en un passatge el mateix Bakshy confessa que no li agrada que l’anomenin detectiu, que li agrada més que es refereixin a ell com “el buscador de veritats”.
Darrerament s’ha publicat una traducció de El veneno de la tarantula que es una recopilació d’històries d’aquest curiós detectiu. Els amants de la novel·la policíaca diuen que està molt bé i que l’autor sap mantenir l’essència de les millors novel·les de detectius i hi aporta el toc exòtic que ofereix la Índia.
Robert Jové Raubert
