20-09-2016
Hoshino Reiji va ser l’huracà del Festival Nits de cinema oriental 2016. Va arribar com a membre del jurat amb una esbojarrada pel·lícula sota el braç per a la Nit Golfa, The Best of Tetsudon, i se’n va anar com a amic, ídol i un divertit i encantador bufó per a gran part de l’audiència. Ells (i nosaltres també) van quedar completament enamorats de la seva simpatia i desimboltura. Els amics del bloc de cinema Mike y sus chinos el van entrevistar per saber més sobre la seva pel·lícula.
Sóc Mike, d’un bloc de cinema asiàtic, i m’agradaria en primer lloc donar-li l’enhorabona per la sessió.
El públic era molt més guapo que jo. M’agradaria agrair a l’organització, cal destacar que per projectar la meva pel·lícula cal estar una mica boig, suposo que l’organització del Festival Nits, d’alguna manera, ho està.
Per això ens agrada Tetsudon, perquè tots estem una mica bojos. M’agradaria que m’expliqués una mica què és Tetsudon i què significa al Japó, si fan algun festival … perquè em va sorprendre molt, va ser una experiència ja que, tot i tenir molta son, la seva pel·lícula ens va enganxar.
Antigament, era un esdeveniment en viu, un festival que barrejava pel·lícules, majoritàriament curts, amb comèdia en viu. Es van fer 10 edicions.
Cada quant temps es realitzen aquest tipus de festivals?
En l’actualitat el festival ha canviat el seu estil, ja no compta amb la part en viu, des de fa tres anys, només es projecten pel·lícules. Però malgrat tot, durant la presentació de la pel·lícula sempre faig una mica de xou en directe.
Em va sorprendre molt que durant la projecció, s’animés al públic a expressar la seva opinió sobre cadascun dels curts (aplaudint, escridassant, etc.)
Aquest sistema és únic al Japó.
Com es va interessar per aquest tipus de pel·lícules? ¿I per què anima el públic a expressar la seva opinió en la mateixa sala?
D’una banda, sempre m’han agradat les pel·lícules una “mica ximples” i d’altra banda, a Japó el públic al cinema sempre està en silenci, i això és cada vegada més estricte: no es pot aplaudir, no es pot parlar, ni fer sorolls … d’aquesta manera es pot controlar millor al públic. Com jo no estava content amb aquest tipus de repressió en els cinemes, em vaig proposar canviar la manera en què el públic reacciona amb les pel·lícules perquè puguin gaudir i expressar lliurement la seva opinió. Parlant clar, crec que els cinemes al Japó són una merda …
Li agrada més l’ambient d’aquí? Normalment, a Espanya, i a Catalunya, en els festivals de cinema de terror, fantàstic, asiàtic, el públic sempre aplaudeix o esbronca, i expressa la seva opinió lliurement. Per això vam gaudir molt l’experiència de la projecció de Tetsudon amb curts molt bons i molt dolents …
Està fet a consciència perquè el públic es diverteixi de tots dos maneres, si volguéssim podríem fer una pel·lícula només amb els curts bons, però llavors el públic no podria escridassar i sobretot cridar “vull els meus diners!”. En aquest cas, em comporto més com un director d’orquestra que com un productor a l’ús. I vaig voler que això quedés palès en el meu propi nom. Hoshino Reiji és el meu nom artístic, Regi és una paraula en italià que significa sostenir, en termes futbolístics seria el que aguanta la pilota.
Referent als curts, no em va quedar clar si són tots de directors i actors professionals, o bé són aficionats, no professionals, que li envien aquests curts per a la seva inclusió en la pel·lícula.
Els dos casos. Fins a la data hi havia 70 directors, molts dels actors no han cobrat per aparèixer en els curts, perquè els compensa el saber que la pel·lícula tindrà gran repercussió en el públic.
Estaríem fent moltes més preguntes, però hi ha d’altres companys que s’esperen. Només reiterar la nostra enhorabona per Tetsudon, que ha estat una experiència molt divertida, nova i sorprenent. Ens ho vam passar molt bé, i espero seguir-lo, a la seva web, al seu Facebook i en tot el que faci, i si vaig al Japó aniré a reclamar els meus diners…
Jo sempre vaig al Festival de Yubari International Film Festival (a Hokaido) l’any que ve serà al març, hi fa molt de fred…
Un plaer i moltes gràcies.
